"SENTIMENTS TROBATS" DE GUSTAVO PUERTA I ELENA ODRIOZOLA - CLUB D'IL·LUSTRATS (I)

Aquest darrer dimecres, al Librerío de la Plata de Sabadell, tornava el Club d'Il·lustrats, un espai mensual on es desgrana una selecció molt acurada d'àlbums il·lustrats de la mà d'editors/es, escriptors/es, il·lustradors/es i especialistes.

La primera trobada d'aquesta nova edició girava al voltant d'una de les meravelles que va deixar-nos 2020; Sentiments trobats editat per Ediciones Modernas El Embudo. La sort; la presència de Gustavo Puerta Leisse, escriptor del text i editor, junt amb l'Elena Odriozola, que ens acompanyava per videoconferència per parlar-nos del procés plàstic.

Totes les assistents tenim l'àlbum escollit entre les mans; de gran format, cobertes de qualitat, guardes que emulen el paper pintat d'una paret. I a dins, com un tresor, una enquadernació en espirall. La pàgina de presentació conté la clau per accedir a la història, n'obrim la porta i el dibuix d'una àvia de cos sencer ens saluda. El llibre comença amb un llistat de sentiments i una introducció que ajuda a aterrar al lector/a adult/a. Si bé el llistat em causa certa desconfiança, el text-vestíbul de seguida em sedueix i ens avança que estem davant una obra polimorfa, coral, de matisos, rica en possibilitats, que ja des del llindar ens interpel·la, ens pregunta què sent l'altre i si és o no possible saber-ho, reflexiona sobre les dificultats de reconèixer els propis sentiments i en qüestiona la definició.

El cos de l'obra consta de dues parts mòbils dividides per un tall: la superior acull la il·lustració a llàpis de diferents dureses d'una casa compartimentada en setze vinyetes que ens mostren l'interior dels espais i els personatges que l'habiten (mares, pares, fills, filles, nouvinguts... fins i tot l'esperit d'una àvia!). La inferior conté una definició amarada de sensibilitat al voltant d'un sentiment concret. El format ens convida a descobrir infinites combinacions text/imatge.

En Gustavo Puerta ens explica que l'àlbum neix en detectar moltes dificultats en infants, joves i adults/es d'identificar, reconèixer i diferenciar els seus sentiments, i de les possibilitats que ofereix la literatura com a eina de projecció. Lluny de crear un emocionari reduccionista i simple (malauradament una moda molt extensa al panorama editorial per infants), Gustavo i Elena posen mans a la massa durant nou anys per donar a llum una obra que explorés la complexitat, contradicció i subtilitat del món emocional tot posant al centre l'experiència directa del lector/a i la seva llibertat d'interpretació i reflexió. 

Aquesta llibertat es veu reflectida en les diferents dimensions de la proposta:

Per un costat podem llegir el text separat de la imatge i jugar a observar amb atenció tots els relats paral·lels que ens suggereix la il·lustració sobre els personatges, fent-ne hipòtesis, seguint pistes, descobrint què succeeix a cada estança, com es desenvolupa el pas del temps, les diferents perspectives que adopta la casa, els seus mobles, objectes... Una infinitat de detalls disparadors d'històries, perquè... és en una casa on, inevitablement, apareixen els sentiments a flor de pell.

També se'ns convida a identificar on es troba a la imatge cada sentiment descrit al text. A quina vinyeta hi trobem la nostàlgia? A quina o a quines la por? La gràcia recau en el fet que no és possible caure en estereotips, ja que la il·lustració és prou oberta per abraçar l'ambigüitat. Pels més petits aquesta recerca es pot convertir en tota una aventura plena de creativitat que ens regalarà, segur, moments de conversa molt intensos.

Però encara és possible donar-li una altra volta, potser la més interessant: descobrir que la lectura d'una mateixa vinyeta es transforma segons el que llegim al text, de manera que podem debatre sobre com ens condiciona el sentiment en la interpretació de la situació, què projectem de nosaltres mateixos en descodificar una escena, des d'on mirem.

D'aquesta manera l'obra convida a ser compartida, parlada, dialogada, filosofada. I no només això, sinó que permet una lectura horitzontal, on tota troballa és vàlida, on cadascú reelabora la història fent-la seva.

Quant al procés d'il·lustració l'Elena ens revela detalls molt interessants. Per exemple que l'estructura de la casa va movent-se cada quatre pàgines, com si en variéssim uns passos la perspectiva o que el jardí que es veu per les finestres va haver de dibuixar-lo sencer per poder quadrar-lo a les imatges.

El treball sobre el text també mereix aturar-nos. Cada una de les entrades elabora un recorregut que busca, en primer lloc, connectar el lector/a amb el sentiment escollit per després divagar entre la filosofia i la poesia i, per últim, observar les diferències entre conceptes que comporten confusió (com ara l'escletxa entre nostàlgia, anhel, melancolia i saudade). Gustavo s'atura en els aspectes interessants, les oposicions, els clarobscurs i els misteris. 

«NOSTÀLGIA/Anhel/Melancolia/Saudade
I llavors recuperem per uns instants aquella agradable sensació, gairebé podem tornar a sentir allò mateix de nou. Ens fa la impressió que ho tenim davant nostre, que per un moment el temps s'atura i la distància s'escurça. Acluquem els ulls i tornem a veure-ho, o a sentir-ho, a assaborir-ho, o flairar-ho... fins i tot ens sembla que reparem en detalls que anteriorment no havíem sabut percebre.
Però allò que era càlid aviat es converteix en fred. El que era plaent ha esdevingut dolorós. [...] Habita en nosaltres un petit buit. S'havia omplert breument, i després les aigües s'han escolat. Què l'havia emplenat? Un record. D'on havia vingut aquest record?, què havia desvetllat aquella presència que feia tant de temps que dormia? [...] Descobrim que això que avui enyorem, en aquell moment no tenia tanta importància. Si ho valorem ara és justament perquè ho hem perdut [...] La nostàlgia és un sentiment que ens recorda que no hem d'oblidar-nos de viure el present, que en la tristesa també hi ha bellesa i que la nostàlgia també es cultiva. Si la nostra mirada es gira enrere i no sabem de quin objecte sentim nostàlgia, si no aconseguim veure amb detall allò que desitgem tornar a sentir, aleshores es tracta de l'anhel. Si la profunditat del dolor és més forta que el plaer del record i sentim un buit molt profund en nosaltres, el que sentim és melancolia...»

 

Arribem al final del llibre on se'ns fa un últim regal, una bibliografia prou extensa sobre la dimensió emocional i, per descomptat, l'esperit de l'àvia que ens acomiada amb un petit homenatge molt especial.

Ediciones Modernas El Embudo és una editorial que neix amb la premissa del joc i la recuperació de fòrmules etnopoètiques. Les seves col·leccions "Que ya sé", "¿Qué dices?", "¿Te suena?" i "Me lo pienso" corresponen a diferents formes de lectura compartida (l'autoreconeixement, llibres creats pels infants per als adults, tradició oral de cantarelles i jocs de falda i de projecció). Alguns dels seus títols:

 

Gràcies, Cecília Picún, per l'organització un any més d'aquest club tan especial i impacient per la següent trobada!

Text: Mònica C. Vidal | Llavors i Arrels

Imatges: Web de l'editorial i blog d'Elena  Odiozola