"Los tres cerditos" de David Wiesner - A la recerca del límit

Fa poc que va finalitzar el curs de l'Anna Juan Cantavella ofert pel CESIRE sobre la Lectura en Veu Alta i la Conversa Literària. Al llarg de les interessantíssimes sessions (escoltar l'Anna Juan sempre és un delit!) es va parlar de com preparar un àlbum il·lustrat per presentar-lo a infants i adolescents, i de com crear un guió de preguntes prou potents per conversar sobre literatura seguint el camí de 'Dime' d'Aidan Chambers.

Un dels punts claus que l'Anna Juan va recalcar en tot moment (i hi estic totalment d'acord) és la necessitat de transgredir la temàtica del llibre amb tal d'analitzar-ne els aspectes literaris i possibilitar un espai per afinar la mirada envers la Literatura per ella mateixa, fugint de l'ús que se'n fa sovint de 'llibre-farmàcia' o llibre com a excusa per 'treballar' un tema en concret. La Literatura per la Literatura és prou interessant i cal jugar-hi, dialogar-la i compartir-la.

El llibre que vaig escollir d'entre les opcions ofertes per a la tasca final del curs va ser 'Los tres cerditos' de David Wiesner, un àlbum que s'estira i   e s t i r a    i    e  s  t  i  r   a, anant molt més enllà de la intertextualitat, jugant amb els límits del format, la pàgina, els gèneres i la mirada del lector o lectora. Un llibre que a primer cop d'ull ens pot resultar estrany, grotesc fins i tot, però que és d'aquells que quant més l'observes més li trobes.

A continuació us deixo algunes pinzellades sobre aspectes literaris que vaig trobar interessants a tenir en compte a l'hora de dissenyar una conversa literària amb infants de secundària.

WIESNER, A LA RECERCA DEL LÍMIT

El joc de la intertextualitat: David Wiesner ens proposa, d'entrada, un joc d'intertextualitat, no només pel que fa a l'ús del conte popular de 'Els tres porquets' com a eix on desenvolupar-se (encara que tot d'una sembla estrany, ja que des de les primeres pàgines els porquets van a quatre grapes i no duen roba, cosa inusual en els contes de meravelles), sinó que fa aparèixer i barreja altres picades d'ullet com l'univers caricaturitzat de les Nursery Rhymes angleses, les llegendes fantàstiques de cavalleria i altres. Fins i tot, i de manera potser una mica més forçada, podríem relacionar el fet que un dels punts àlgids de la història - en què els tres porquets volen a lloms d'un avió fet amb les pàgines del llibre - no conté cap paraula, com a la festa dels monstres de Sendak. 

Irònicament, i després d'experimentar amb les deformacions de la Intertextualitat, comprovem que l'estructura principal ens remet directament a l'estructura dels contes populars: problemàtica - viatge - encontre amb personatges facilitadors - retorn a casa.

La metaliteratura: Les maneres en què la metaliteratura és abordada en aquest llibre no són les usuals, ja que no les trobem escrites sinó que les 'veiem' a través de la il·lustració, el color, la disposició dels elements gràfics (com ara marcs, vinyetes o espais en blanc), la tipografia, el llenguatge emplaçat i altres característiques que remeten directament a gèneres literaris concrets. L'autor no explica, no fa un discurs al voltant de les diferències entre tipologies d'històries, més aviat ens ho mostra, ens convida a parlar-ho.

Trencament dels límits formals: Però el treball més irreverent, sents dubte, el fa a través d'esquinçar totes les barreres imposades a la il·lustració, el format (llibre com a objecte) i les lleis del disseny gràfic. El llibre ens acull a l'inici a través d'un espai conegut i ens va duent a un altre espai, on les coses no són el que semblen, un lloc atrevit i sorprenent. Un cop els personatges cauen 'fora' de les vinyetes (al contrari d'Alícia, que cau dins de la lloriguera... entrar i sortir de les històries a un nivell gairebé corporal... interessant proposta!) comença un viatge d'alliberació on els garrins tenen espai per amagar-se entre vinyetes, plegar-les i fer-ne un avió de paper, arrugar-les, evocar-s'hi com si es tractessin de finestres, fer-ne caure les lletres... i així ho verbalitzen: "Tenemos sitio para movernos. ¡Mirad! ¡Up!" o "Vamos a explorar este sitio". Tot plegat fa que siguin els mateixos personatges qui escriguin el final que més desitgen. A través de l'alliberació dels convencionalismes literaris els personatges s'empoderen. En aquest sentit "Los tres cerditos" podrien ser un dels àlbums clau per arribar a comprendre més endavant l'ús de la literatura amb tendència experimental per part d'autors com Cortázar, Perec, Zurita...

Un narrador o múltiples narradors: La història comença en clau de conte popular explicat, com és lògic, per un narrador en tercera persona. Però de seguida sortim d'aquest relat per escoltar el diàleg de bafarades dels tres porquets, és a dir, la trama passa a ser dirigida per una pluralitat de veus que parlen entre elles. Aquestes maneres de narrar s'intercalen o fins i tot apareixen en la mateixa escena, la qual cosa ens porta a reflexionar sobre les veus literàries, sobre el qui explica la història.

Combinacions de formes literàries: La barreja d'elements propis de l'àlbum il·lustrat i del còmic és molt rica. Fins i tot hi trobem pàgines silencioses com en un Silent Book discutides després pel soroll de les bafarades i vinyetes.

Quan el missatge verbal i visual es contradiu: Molts àlbums juguen a confrontar il·lustració i text, aquí aquesta tensió té motius literaris que semblen molt ben trobats. Mentre la història escrita segueix narrant-se les imatges suggereixen accions contradictòries, per exemple en el moment on el porquet surt volant de la vinyeta el conte - text - continua el seu curs natural explicant-nos que el llop va menjar-se al porquet però, en canvi, la il·lustració ens mostra un divertit llop consternat per la desaparició del garrí.

Amb tot, aquest és un àlbum per llegir i rellegir amb petits i grans, treure-li suc a diferents etapes lectores i seguint-se sorprenent pàgina rere pàgina!

Text: Mònica C. Vidal