El temps i l'espai com a elements narratius a través de l'àlbum 'Vacances' de Blexbolex.
Aquest article no és una ressenya, recomano molt llegir l'àlbum proposat per poder seguir l'anàlisi. També podeu trobar el booktráiler (click), fullejar les primeres pàgines (click) o llegir aquesta entrevista a l'autor (click).
Cualquier línea trazada sobre una hoja de papel, o la forma más sencilla modelada en un trozo de arcilla es como una piedra arrojada a un estanque: perturba el reposo, moviliza el espacio. Ver es la percepción de una acción.
Arnheim, 1994
Una de les problemàtiques més acotades amb què ha de lidiar l'àlbum com a tipologia de llibre són les limitacions en la representació del temps i l'espai, aspectes fonamentals de qualsevol narració però que - a diferència d'altres llenguatges com el cinema - només poden ser evocades per la il·lustració. Si a més a més ens trobem davant un silent book, el repte s'intensifica per la impossibilitat de verbalitzar els tempos.
La realización del álbum sin palabras requiere una hábil maestría en la composición de la imagen secuencial (...) La sucesión de imágenes debe organizarse en secuencias coherentes creando articulaciones temporales o espaciales, porque tampoco el texto podrá ejercer su rol de 'repetidor'.
Sophie Van der Linden (2015)
En aquest article voldria presentar-vos algunes de les fórmules que pot utilitzar la il·lustració per sortejar aquests conflictes. Per tal d'exemplificar-ho analitzaré l'àlbum Vacaciones de Blexbolex, una obra sense paraules on el pes narratiu recau, precisament, en el tractament de l'espai i el temps els quals són explorats a consciència per l'autor.
LA COMPOSICIÓ: SEQÜÈNCIES I VINYETES
Les decisions que autorxs i/o il·lustradorxs prenen al voltant de la composició estan lligades al propòsit i el significat de la declaració visual (Dondis, 1984), en aquest sentit Blexbolex segueix les pautes de les arts seqüencials (còmic i cinema) traslladant-les al gènere de l'àlbum.
Una de les sorpreses més gratificants de Vacaciones és la disposició compositiva, que ja des d'un inici marca una diferència significativa amb el que acostumem a trobar-nos en els àlbums. La successió articulada no es dóna només entre imatges de diferents pàgines, sinó que en una mateixa il·lustració existeixen diferents seqüències que s'articulen entre si, gestionant el ritme i posant en relleu els enquadraments, les el·lipsis i la ubicació dels personatges en els diferents espais i compartiments de la pàgina.
Blexbolex pren del còmic la importància d'un muntatge basat en la selecció d'espais i temps significatius, apropiant-se del concepte de vinyeta. La vinyeta és un espai de dimensió temporal que es compon de signes icònics estàtics que, tot i la seva immobilitat, poden assumeixen marques de temps gràcies a les convencions socials de la seva lectura (Gubern, 1979).
L'ús de la vinyeta en aquesta obra està basat en un joc entre la panoràmica i el detall, la visió global (el paisatge) i la concreta (els pensaments, emocions i accions dels personatges i els elements simbòlics que les envolten), i també en vinyetes que en contenen d'altres en el seu interior disposades una darrera l'altra aconseguint la il·lusió d'una continuïtat espaciotemporal.
Al mateix temps s'hi entreveu una aproximació al muntatge analític en descompondre una escena en diferents perspectives mostrades a través d'enquadraments superposats a la imatge principal, d'aquesta manera en moltes ocasions es frena la progressió de l'acció creant un temps dilatat que ens permet llegir i trobar el significat d'allò que es mostra. Aquesta dilatació també s'aconsegueix a través de l'acumulació de vinyetes
.
2. Descomposició dels elements en què la protagonista deté la mirada.
Per a reprendre el ritme es transformen aquests requadres i circumferències en vinyetes flash que, en les seves petites dimensions, immobilitzen en primers plans un moment fugaç i significatiu d'una acció que incita a una lectura de ritme ràpid.
Tanmateix en la puntualitat en l'ús d'aquests recursos és com Blexbolex aconsegueix dialogar amb l'el·lipsi ampliant o reduint els espais temporals a la seva voluntat: en una mateixa pàgina la il·lustració principal (el fons) contindria, en relació amb la següent, una el·lipsis determinada, però en moltes ocasions és mostrada a través de les vinyetes incorporades sobre el fons, de manera que amplia la informació narrativa, no només reduint l'espai temporal de l'acció, sinó permetent una conjunció d'accions i perspectives que quedarien velades i impossibilitades en un tractament convencional de la imatge.
Estas evoluciones pueden compararse con una partitura musical donde la variación de las formas, sus encadenamientos o efectos de la progresión en la maquetación orquestan unas secuencias que participan plenamente del relato.
Van der Linden, 2015
La picardia de l'autor queda patent en la picada d'ullet intertextual amb Babar, un altre dels grans elefants de la història de la literatura infantil i juvenil.
Durant la narració, s'observa una preocupació en mostrar diferents perspectives: una mateixa escena pot observar-se d'esquena i de front en pàgines successives, convidant a pausar la lectura i a posicionar-nos des dels dos punts de vista.
ELEMENTS SIMBÒLICS DE LA IMATGE
Deixant de costat els eixos compositius i formals de la imatge, existeix una càrrega simbòlica d'alguns dels objectes presentats que funciona com a crossa pel lector i reitera la importància del temps en l'eix de la història.
En primer lloc el rellotge no deixa dubtes: apareix en moltes pàgines assenyalant el pas del temps de manera explícita i evocant la sensació de transitar. En les últimes pàgines també adquireix un significat narratiu en quedar-se sense agulles, ja que a part de caracteritzar un espai atemporal, sembla dir-nos que ja no queda temps i que és per això que la protagonista no podrà mai més valorar l'elefant per allò que és (quan comença a estimar-lo - i entén que no ha sabut veure que ell ja era allò que tant esperava - ja ho ha perdut).
Un altre aspecte interessant és com expandeix i contrau el temps de manera que en les situacions àlgides (com a la tempesta) apareix inclús un ocell de cucut desbocat que aconsegueix que ens envaeixi una sensació de voràgine i rapidesa.
El tren és també un element imprescindible que, amb la seva fugacitat, té dues funcions: marcar el tempus fugit i ser un pont entre la realitat i l'endormiscament (és a dir, ajuda a desplaçar-se per l'espai narratiu).
Per últim, trobem la cinta blava que ens marca l'inici i el final del relat, el temps transcorregut entre aquests dos punts i el vincle que uneix tots els espais pels quals hem viatjat.
La pèrdua inicial
La recuperació final de la cinta
L'EFECTE DREAM O L'ESPAI ONÍRIC, EFECTES CINEMATOGRÀFICS
A part d'escenari per l'acció i el temps, a Vacaciones l'espai pren una altra funció essencial per a la comprensió de la història: el pas de la realitat al món oníric. El viatge interior de la protagonista, que podria sobreentendre's per altres mitjans, es fa explícit, i és per això que Blexbolex requereix un mecanisme que permeti al lector comprendre que es tracta d'un espai de somni, d'una esfera espacial distinta.
El cinema manipula les seves imatges de diverses maneres segons es tracta de l'evocació d'un somni, un record o un desig que els espectadors saben interpretar inclús sense diàleg ni veu en off. Davant la impossibilitat d'efectes com la boirina, l'autor es serveix de l'espai creant contrastos d'escenari entre la realitat i la ficció en dues ocasions: en el malson de la protagonista, qui es multiplica en còpies petites que surten a jugar a la gallineta cega amb els seus iguals fins a abandonar-la davant el terrible i gegantí elefant, i en el viatge cap a l'enteniment del desenllaç de la història.
En la primera ocasió veiem a la nena tombar-se al llit i apagar la llum, i just en aquesta apagada és on de la paret violeta sorgeixen motius psicodèlics, escenes que poden recordar-nos a les sèries televisives o a algunes pel·lícules d'animació. És en aquest fons vinculat en l'imaginari col·lectiu amb l'onirisme on succeeix l'acció, la qual acaba abruptament (com precisament passa en els malsons) i l'espai torna a reconèixer-se de manera figurativa, sense decoracions teatrals.
L'embadaliment de la protagonista davant el foc, moment en què s'interna a ella mateixa i il·lumina la seva epifania, veiem com es converteix l'espai en un univers sense temps, amb estrelles i satèl·lits, fins a arribar a un escenari que representa un camp d'esferes de llum. Aquests elements còsmics són llegits com un espai més enllà de la terra o bé com un lloc que alberga les grans preguntes de l'ésser humà.
A tall de conclusió, m'agradaria remarcar la importància de seguir explorant i traslladant mecanismes narratius de diferents disciplines que puguin enriquir els processos de construcció de significat d'una història, amb la voluntat d'oferir lectures que possibilitin anar escalant graons en la compressió lectora i gaudí de la literatura, obrir noves vies d'expressió i reformular el llenguatge artístic. En aquest sentit Vacaciones de Blexbolex és un gran repte que ofereix la possibilitat de portar l'alfabetització visual a nivells cada vegada més complexos, ajudant a ampliar els nostres horitzons.
ANNEX: SOBRE L'AUTOR
Bernard Granger neix a França l'any 1966 i estudia Belles Arts especialitzant-se en serigrafia. Autopublica les seves primeres obres però a poc a poc guanya un cert prestigi entre les editorials franceses de renom i a Alemanya. El seu estil s'inspira en pel·lícules de Jacques Tati, la novel·la negra i processos d'experimentació gràfica molt diversos. Va guanyar el premi al millor llibre dissenyar del món l'any 2009 amb Gente.
¿Per què escollir a Blexbolex?
Perquè amb la seva obra reflexiona sobre la narració i el llenguatge; juga i transforma, proposa, dilata i contrau, inventa, mescla fórmules i gèneres, solucionant algunes de les problemàtiques pròpies de la il·lustració i qüestionant-se noves perspectives, enganys i malifetes visuals.
Altres obres: Romance (2013), Saisons (2009), Destination: Abécédéria (2007), Dogcrime (2010), Hors-zone (2012), L'oeil privé (2006) o L'arrière-pays (2013).
El darrer llibre de Blexbolex publicat al nostre idioma és Senyor Gat (2019) editat per Libros del Zorro Rojo.
Autoria: Mònica C. Vidal
BIBLIOGRAFIA
ARNHEIM, Rudolf (1994). Consideraciones sobre la educación artística. Barcelona: Paidós.
BLEXBOLEX (2017). Vacaciones. Barcelona: Libros del Zorro Rojo.
CARRIÈRE, Jean-Claude (1977). La película que no se ve. Barcelona: Paidós.
DONDIS, Dondis A. (2017). La sintaxis de la imagen. Introducción al alfabeto visual. Barcelona: Gustavo Gili.
GUBERN, Roman (1979). El lenguaje de los cómics. Barcelona: Edicions Península.
VAN DER LINDEN, Sophie (2015). Álbum[es]. Barelona: Ekaré.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada