Anàlisi de 'Zorro' de Margaret Wild i Ron Brooks a partir de la complexitat lectora.

Aquest article no és una ressenya, recomano molt llegir l'àlbum proposat per poder seguir l'anàlisi. Al llarg del text s'utilitzarà com a base l'edició castellana d'Ekaré (2014) per qüestions pràctiques.

Zorro és, possiblement, una de les narracions contemporànies més impactants de les LIJ, està escrita i il·lustrada pel tàndem Margaret Wild i Ron Brooks (els quals ja havien treballat junts en altres títols com és el cas de Nana Vieja) i editada en català i castellà per Ekaré en tapa dura i en rústica. Aquest article pretén analitzar l'àlbum partint d'algunes de les idees proposades per Maria Nikolajeva (2010) al voltant de les capacitats requerides per dotar de sentit a textos ficcionals.

La complexitat analitzada d'aquest àlbum, però, no vol significar que només es presenti a infants que ja hagin assolit les competències descrites. Es considera imprescindible la lectura d'aquest tipus de llibre a qualsevol edat - inclús amb infants molt petits, sempre que sigui del seu interès -, per tal que puguin gaudir de l'oportunitat d'una lectura de qualitat. És important que l'adult mediador no avanci interpretacions pròpies ni graus de coneixement on els infants encara no han arribat per si mateixos, i es serveixi de la relectura al llarg dels pròxims anys per tal de poder anar profunditzant, sense presses, en les seves possibilitats. Zorro és un àlbum que ofereix una escala literària per on anar avançant xino-xano amb gran delit i deixant pas a la sorpresa del descobriment.

Ja en el seu inici, per comprendre Zorro es requereix haver incorporat certes convencions al voltant del funcionament de les narracions textuals i gràfiques d'un àlbum il·lustrat. Ens trobem davant d'una narració que sembla iniciar-se in media res ja que, tot i que en la introducció se'ns presenta l'escenari - un bosc - i els personatges amb les seves característiques - un gos amb un ull cec i una garsa amb l'ala socarrimada - fa que el motiu de tals mutilacions pugui passar-nos per alt si no revisem les guardes que ens mostren el bosc en flames (amb un ús molt intens del color) i ho unim als adjectius de 'calcinado' i ala 'chamuscada'. És a dir, la història ja ha començat en els paratextos durant les pàgines destinades al títol i la dedicatòria, on veiem la carrera de Perro per salvar a Urraca del foc, i se'ns anticipa la presència de Zorro que ja va darrere d'ells. Per tant, comprenem que un relat pot començar en el mateix llibre com a objecte, molt abans de l'inici del text.

La temporalitat de l'argument és lineal, amb un esquelet bastant convencional (introducció, nus, clímax i desenllaç). L'autora es serveix d'un temps verbal en present per donar més força a les accions i d'un narrador omniscient que focalitza la mirada en Urraca. La història no zigzagueja, i el seu argument, en una primera lectura literal, pot resultar-nos força senzill, tanmateix sí que esdevé essencial comprendre els efectes causals i l'impacte que produeixen certs elements catalitzadors en el transcurs de l'experiència lectora. El primer element és la tensió en l'aparició de Zorro, la seva entrada ens adverteix del perill: vermell com el foc del qual havien escapat, la tremolor d'Urraca (un pressentiment) i l'ajuda que ens ofereix la disposició gràfica del cos que acorrala a Perro i a Urraca sense deixar-los avançar en la seva alegre carrera. És també útil una mínima comprensió de la rellevància compositiva de les il·lustracions i la seva càrrega narrativa, ja que els aspectes gràfics són d'absoluta importància al llarg de tot el relat. El segon catalitzador és el moment en què Urraca cau en la temptació de Zorro, accelerant l'acció anteriorment sospesa; un joc de tensions que es relaxa i es tensa de nou davant l'abandonament de Zorro a Urraca enmig del desert.

Un aspecte que no podem passar per alt és la centralitat de tots els components de la història; no existeixen elements perifèrics. Aquesta economia fa que el relat resulti gairebé insuportablement poderós. No hi ha distraccions, cap respir a través de quelcom superflu; la inquietud, el suspens i el dolor no poden minimitzar-se perquè són mostrats en la seva puresa més aclaparadora, sense revestiments.

El joc de l'autora i l'il·lustrador amb les possibles anticipacions de les lectores i lectors també resulta un assumpte interessant: en un primer moment possiblement s'espera que Urraca no traeixi a Perro perquè sentim el vincle que els uneix com a indestructible (un complementa a l'altre, "yo seré tu ojo perdido y tú serás mis alas", una afirmació que no deixa lloc a dubtes; els dos formen una estranya criatura, un híbrid que la imatge ens mostra en el reflex de l'aigua), per tant, la traïció és punxant i dolorosa també per qui llegeix.

Per si no n'hi havia prou amb aquest primer trencament, en seguir llegint anem esperant - com si es tractés de La rateta que escombrava l'escaleta - el moment en què Zorro es precipiti a devorar a Urraca, però en comptes d'això l'abandona. Aquest abandonament crea tal ruptura entre les nostres expectatives que dilata encara més la sensació de vertigen: tots haguéssim preferit que fos un relat de devoració, un fet que hagués estat sostenible perquè ja forma part del nostre imaginari si tenim certa base en les narracions populars. Que no hi hagi tal devoració dona pas a una crueltat molt major, colpidorament més humana (els animals es mengen els uns als altres, però només els humans abandonen per crueltat).

Tenint en compte tot això, intuïm que la narració reclama un alt domini del codi interpretatiu i el codi simbòlic, els quals ens permeten llegir més enllà de la història literal, duent al relat a un pla metafòric, entenent-lo com un text polisèmic, buscant activament els buits que hem d'omplir per comprendre la seva magnitud.

En un primer nivell podem vincular la figura del Zorro amb l'astúcia, el Perro amb la bondat i fidelitat (i la seva ceguera a no poder veure el pla malèvol), i a la Urraca com un animal de males notícies, un 'pájaro de mal agüero', encara que també un símbol de força davant els desafiaments. Però més enllà d'aquestes interpretacions culturals, podem comprendre el clímax de la història com una metàfora al voltant dels processos emocionals de l'ésser humà, potser com una faula sobre les males decisions i la debilitat. El relat pot ser interpretat com una infidelitat amorosa, inclús atribuint-li un component sexual en arribar a la consumació de la carrera amb Zorro ("esto sí es volar" i la imatge d'Urraca del revés) i en l'arriba al "ardiente desierto rojo" amb l'abandonament posterior. Aquesta interpretació potser aconsegueix dotar de sentit a l'actitud de Zorro, ja que se sobreentendria que ja ha aconseguit el que volia (l'acte sexual) i ara se'n desentén.

Tanmateix, existeixen altres lectures que fan encara més complex el missatge; podria ser també un camí cap a les drogues, les quals ens fan sentir més vius que la realitat però t'evoquen a les més terribles pors de les quals és encara més difícil sortir, d'aquesta manera, que Urraca sigui abandonada en mig del desert de foc no és casual, precisament és un paisatge que remet al bosc en flames del qual escapava a l'inici de la història; la seva por més profunda, la seva ferida vital. La mala decisió la fa tornar a aquell malson en el qual "sería tan fácil dejarse morir" i que pressuposa un grandíssim esforç per prendre "el camino de vuelta a casa". La figura de Perro funciona d'esperança: si no hi ha ningú esperant-te de tornada, per què esforçar-se?, sortir de la drogaddicció, de la desolació, la depressió o qualsevol estat d'autèntic infortuni, sovint necessita un grau d'esperança que pugui insuflar forces per aixecar-se i "brinca brincando" començar el gran viatge de tornada, encara que la ferida persisteix i el camí sigui lent.

El final de l'àlbum ens oculta si Urraca aconsegueix o no reunir-se amb Perro, almenys en qüestió del text, serà treball del lector o lectora formar-se una idea del que haurà passat. Però si aguditzem la vista veiem que les guardes de tancament s'utilitzen per mostrar-nos la clariana del bosc, sense flames i vestida de verd, un bri d'esperança que insinua que Urraca pot haver arribat de nou al seu indret, tot i que la qüestió de si Perro podrà perdonar-la, no queda, de cap manera, resolta.

El llenguatge utilitzat és poètic i evocador, encara que també juga a la concisió i al poder de les frases curtes i contundents. El seu estil pressuposa una dificultat afegida donat que la seva evocació no sempre té un significat literal sinó més aviat figurat i inclús és utilitzat per l'engany, no podem confiar-hi (Zorro, melós, afirmant que 'lucían extraordinarios', requereix que aquesta frase sigui llegida a través de la ironia).

Aquest és un àlbum amb oportunitats literàries a tots els nivells i que respon a totes les línies de progressió presentades per Teresa Colomer (2005). En especial les i els lectors poden connectar de forma molt potent amb el procés vital suggerit, i passar d'una lectura aliena a una experiència d'alta implicació emocional. També ofereix un repte indiscutible sobre el domini necessari per profunditzar en el significat (ajuda a transitar el camí d'un domini incipient a un domini expert). Funciona com una ampliació del corpus amb un títol de qualitat molt consolidat que permet a la vegada noves vies de fruïció (amb tal de no només gaudir d'obres plenes d'humor o sentiments 'positius' sinó trobar la possibilitat d'assaborir l'impacte de sentiments crus). I, sents dubte, facilita formes cada vegada més rigoroses d'interpretació.

Com a suport a la seva mediació, l'editorial Ekaré compte d'una guia força completa per treure-li l'entrellat que podeu descarregar fent click aquí (en aquesta guia es recomana la lectura de l'àlbum a partir de 8 anys, però com esmentava a l'inici de l'article crec interessant l'experiència de compartir-lo amb infants més menuts com també amb joves de secundària, batxillerat o adults). Des de Llavors i Arrels també voldria proposar algunes preguntes dinamitzadores que poden enfocar una possible conversa literària al voltant de la història, cal recordar, però, que aquestes preguntes només són un suggeriment i que cada mediador/a haurà de valorar en quin punt es troben els lectors i lectores. És important tenir en compte que les qüestions mai han de semblar un examen (perquè, de fet, no ho ha de ser), i que no és recomanable que l'adult doni la resposta ni exposi la seva pròpia interpretació, voldria incidir en els beneficis de deixar que sigui el mateix diàleg entre infants qui vagi mostrant certes respostes (és possible que algunes no apareguin i no cal que ho facin), i recordar que els subjectes principals de l'experiència són els lectors i lectores; deixem que exposin les seves idees abans que forçar les nostres preguntes, una conversa literària és sempre més enriquidora quan sorgeix amb naturalitat. Sobre com dissenyar preguntes dinamitzadores en parlarem en propers articles.

Proposta de preguntes dinamitzadores:

• Hi ha alguna cosa que us hagi sorprès d'aquest àlbum? Hi ha alguna il·lustració que us hagi impactat i que desitgeu compartir?
• Com penseu que Perro va perdre el seu ull i Urraca la seva ala? I Zorro, va perdre res ell?
• Què en penseu del fet que Urraca tremoli en veure a Zorro? I que Perro no tremoli i el convidi a estar amb ells? Què heu sentit vosaltres la primera vegada que heu vist a Zorro?
• Si fóssiu Urraca, haguèssiu marxat amb Zorro? Per què creieu que abandona a Perro?
• Quins motius creieu que poden tenir Margaret Wild i Ron Brooks per haver escollit aquest final pel llibre? Com penseu que hagués pogut acabar la història si l'escriptora hagués seguit escrivint?
• Abans de llegir el que passa en el desierto rojo, què pensàveu que passaria entre Zorro i Urraca? Com és que Zorro l'abandona?
• Heu tingut alguna vivència semblant al que li passa a Zorro? I a Urraca? I a Perro?
• Per què penseu que el text diu "En la quietud, Urraca escucha un aullido lejano. No sabe si es un aullido de triunfo o de desesperación"?

BIBLIOGRAFIA

COLOMER, T. (2005). "Cap.2: El progreso lector". Andar entre libros. México: Fondo de Cultura Económica, 81-98.

NIKOLAJEVA, M. (2010). "Literacy competence and meaning-making: a human sciences approach". Cambridge Journal of Education, 40:2, 145-159.

WILD, M. & BROOKS, R. (2014). Zorro. Barcelona: Ekaré.