Contes, llibres, àlbums?
Des de fa uns anys l'evolució tecnològica i l'abaratiment dels costos d'impressió i producció han permès una proliferació molt notable en el camp de l'edició de llibres destinats a la infància. Els àlbums il·lustrats han estat la tipologia més beneficiada en aquest creixement, per les seves característiques visualment atractives i les seves múltiples possibilitats, tant pel que fa a l'edició com al gaudí dels infants i a la mediació. Però, amb tot, sabem de què parlem quan parlem d'àlbums?
Una aclaració:
És molt comú que tant famílies com mestres es refereixin als llibres per a infants com a contes, relegant d'aquesta manera la literatura infantil a un pla totalment separat de la literatura considerada 'veritable', i atorgant al concepte 'llibre' un estatus privilegiat al qual només els adults (o joves que ja saben llegir de forma autònoma correctament) poden accedir. Aquest abisme adult-centrista que separa i infravalora - conscient o inconscientment - tot el que es refereix al món de l'infant s'estén a gairebé tots els àmbits de la vida. És la nostra responsabilitat acabar amb aquesta mirada i començar a dignificar i revalorar la infància.
La realitat és que l'oferta literària per a infants és tan rica i variada com la literatura considerada per a adults, i no només això, sinó que gaudeix d'una història pròpia, d'uns fonaments ben assentats i d'un recorregut ampli ple d'autors, autores i artistes que ens han deixat un llegat d'incalculable valor cultural. Els llibres de qualitat per a infants sovint estan plens de matisos, complexitats i subtilitats que eleven el seu estatus a veritables obres d'art. Per tant, relegar-los a una etiqueta diferent de la "Literatura Universal" només comporta la negligència social cap a un àmbit de la cultura indispensable pel desenvolupament social i humà.
Des de Llavors i Arrels em referiré a llibre com a terme general per designar qualsevol objecte literari, sigui quin sigui el seu destinatari.
I els contes... quan?
En la professionalització i investigació de les LIJ ens referim a contes al parlar dels relats populars orals - recopilats posteriorment per escrit -, les rondalles o/i aquelles narracions clàssiques d'autor (com La Donzelleta de la Mar o L'Aneguet Lleig) que han passat de generació en generació, de boca en boca. Exemples de contes serien la Caputxeta Vermella, La Ventafocs o En Patufet.
D'aquesta tipologia narrativa en parlarem amb més profunditat al llarg de diferents articles i reportatges, ja que compte amb una línia d'estudi propi i unes característiques determinades molt interessants a nivell sociocultural. Algunes de les aportacions més reconegudes en aquest camp són les d'Antonio R. Almodóvar, Ana Pelegrín, Gustavo Martín Garzo, Zipes...
Ventafocs il·lustrada per Mercè Llimona 
Una de les versions d'En Patufet
A què ens referim quan parlem d'àlbums?
Alguns/es investigadors/es es refereixen als àlbums il·lustrats com a gènere (Silva-Díaz, 2007), altres ho fan com a tipologia de llibre. El cas és que els àlbums compten d'estratègies narratives pròpies i ben diferenciades en la producció destinada a la infància.
En primer lloc cal distingir entre llibre il·lustrat i àlbum:
Un llibre il·lustrat és aquell en què el pes narratiu recau en la preponderància del text. És a dir: les paraules, el llenguatge verbal, expliquen la història mentre que les imatges, que poden ser més o menys nombroses, funcionen de decoració o reiteren l'experiència textual, sense aportar noves informacions. Si eliminéssim les imatges, la narració seria igualment completa i totalment comprensible, per tant la presència visual es converteix en una crossa de la qual podríem prescindir si ho volguéssim.
Il·lustració reiterativa del text del llibre 'Ingrain la Valiente' de Cornelia Funke
En un àlbum, per contra, el pes narratiu es reparteix entre el text, la il·lustració i, moltes vegades també intervé el format del llibre com a objecte. És a dir, tots els seus components són imprescindibles i sense la seva interconnexió seria impossible entendre completament la narració. Això és possible quan text i il·lustració aporten informacions distintes, sigui perquè un calla el que l'altra diu, sigui per un joc de contradiccions o altres mecanismes en què s'experimenta amb el diàleg entre els diversos components. També trobem els àlbums sense text (silent books) on a través de les imatges i el llibre com a objecte és possible llegir i comprendre una història completa.
"Secret de família" d'Isol, un àlbum on les il·lustracions tradueixen les metàfores.
"El soldadet de plom" de Jörg Müller, un exemple de silent book.
"L'armari xinés" editat per Ekaré, un àlbum on el format és l'eix de la narració.
Aquest tipus de narració compte amb unes estratègies pròpies investigades en profunditat pels professionals del sector i presentades en llibres tan magnífics com Álbum[es] de Sophie Van der Linden (2015).
Per acabar, tres llibres de la història de la Literatura Infantil i Juvenil.
- Babar de Jean de Brunhof
Jean de Brunhoff, autor de Babar (1931) és considerat l'inventor de l'àlbum modern tal com l'entenem avui dia. Aquesta obra mereix un extens reportatge que deixo per més endavant. Només avançar-vos que, per primera vegada, la disposició gràfica d'il·lustració i text, així com el muntatge de les pàgines (els seus plecs i distribució), atorguen a la mirada del lector una llibertat de circulació amb total sentit pel desenvolupament de la història
Actualment al nostre país tenim les edicions de Nandibú en el format gegant original i una recopilació en edició de luxe (amb pròleg de Maurice Sendak però un pèl més petita, i també una edició de mida butxaca) de Blackie Little.
Allà on viuen els monstres de Maurice Sendak
Força més endavant, als anys 60, figures com Maurice Sendak o Tomi Ungerer sacsegen i transformen el panorama de la literatura infantil i juvenil aportant obres on es tracta la infància des de les seves inquietuds més obscures o subversives, deixant molts dels seus finals oberts i les seves narracions plenes de símbols que s'allunyen del didactisme moral i ens evoquen al plaer de la literatura més autèntica.
Un dels títols més emblemàtics és Allà on viuen els monstres, pertanyent a la trilogia onírica junt amb Allà Fora i A la cuina de nit. Aquests títols van arribar a Espanya amb molt retard en comparació a la resta d'Europa.
- Jo les volia de Carme Solé Vendrell
Una de les figures més reconegudes del panorama LIJ en català és Carme Solé Vendrell. L'any 1984 il·lustra les paraules de Maria Martínez i Vendrell en l'àlbum Jo les volia on s'exposen, amb el seu traçat senzill i amable, una dolorosa història sobre la pèrdua i el significat de créixer. Justament aquests darrers mesos s'ha publicat una novetat de la il·lustradora; Muñeco de Barro d'Emma Reyes editat per Libros del Zorro Rojo.
BIBLIOGRAFIA
COLOMER, T. (2010). Introducción a la literatura infantil y juvenil actual. Madrid: Editorial Síntesis.
CORRERO, C. (2019). Historia del álbum ilustrado. [Registre de vídeo]. Máster Internacional en Libros y Literatura Infantil y Juvenil.
OBIOLS, N. (2004). Mirando cuentos: lo visible e invisible en las ilustraciones de la literatura infantil. Barcelona: Laertes.
SILVA-DÍAZ, M. C. (2005). Libros que enseñan a leer: álbumes metaficcionales y conocimiento literario. [Tesis Doctoral]. Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura, i de les Ciències Socials de la Universitat Autònoma de Barcelona.
SILVA-DÍAZ, M. C. (2007). Posmodernidad y literatura para niños y jóvenes: la invención del álbum ilustrado, un nuevo género “omnívoro” para un nuevo milenio. Prácticas y hábitos culturales, Máster en Gestión Cultural. Recuperat de: http://cefirevalencia.edu.gva.es/infantil/descarregues/compartim/lectura_postmoderna.pdf
VAN DER LINDEN, S. (2015). Álbum[es]. Barcelona: Ekaré
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada